Esmorzars de forquilla


Som cinc a taula que des de fa més de tres anys i aproximadament un cop al mes, fem una sortida buscant fondes i restaurants on han mantingut el bon costum d’esmorzar de forquilla, gran àpat matiner. Aquesta afecció no respon només a la nostra gormanderia, perquè com bé deia Sèneca, cal mirar amb qui menges i beus, abans de mirar què menges i beus. La companyia i la conversa són indispensables per gaudir a taula, és senzillament el gust de compartir experiències, d’aquí neix aquest blog. Per bé que intentem en cada ocasió tastar nous guisats, tradicionals i casolans, de bona factura i allunyats de les esferificacions que ja les assaborim en altres àpats. Coincidim amb Josep Pla quan afirma que “Aquest és un país d’una cuina arcaica, tradicional i completament construïda” i de demostrada vocació mundial.

En aquest temps hem trobat cuines més o menys encertades, però són molt poques les que no ens mereixen una segona visita i procuro no evidenciar-ho en els posts, tant perquè sobre gustos tothom pot discrepar, com perquè tampoc cal desacreditar ningú per un plat. Això que alguna freixura ha costat d’empassar i pair, però s’ha de saber perdonar. Pel que fa als preus, per un plat guisat, amanida no sempre, vi de la casa, aigua, cafè i un gotet de bon whisky, solem pagar entre 10 € i 12 € cadascú, si fa no fa el preu d’un menú diari. Animeu-vos, esmorzeu en bona companyia i podreu començar un gran dia. Bona cuina,

Deixeu-vos seduir per un esmorzar de forquilla!
Ada Parellada

L’esmorzar és el primer àpat que fem al dia, per això em sembla més que justificat que un dels primers temes que enfoquem en aquest blog sigui un esmorzar.

Però, està clar, és evident, que sent filla d’una de les cases amb més tradició en esmorzars, la Fonda Europa, en el meu imaginari el croissant i el cafè amb llet no tingui cap mena de protagonisme a l’hora de la primera col·lació, més enllà de la possibilitat de menjar-lo com a colofó d’un superb esmorzar de forquilla.

Em confesso addicta als esmorzars de forquilla. No només perquè m’agraden i perquè sóc filla d’una casa on la seva importància és troncal, sinó perquè els considero patrimoni cultural. A Catalunya esmorzar de forquilla és una tradició que s’ha transformat en un peregrinatge, en un motiu de festa.

Diem: – quedem per fer un esmorzar de forquilla – i hi anem amb l’amic, en grup o amb la nòvia. Sigui com sigui, enviem la feina a pastar i passem el matí xerrant i atipant-nos com a lladres.

Lluny queda aquell esmorzar de forquilla que feia la tasca de recuperar les forces dels menestrals, els pagesos o els comerciants que s’havien llevat al trencar l’alba i feia una colla d’hores que estaven en moviment. Llavors, feien una parada i menjaven amb delit i gana més que justificada un plat d’arròs o un jarret guisat de vedella, perquè, després havien de continuar la feina, unes quantes hores més.

Ara, als urbanites, que duem una cadira enganxada al pandero, ja no ens cal tot aquest desplegament calòric, però us recomano l’experiència, encara que només sigui un cop a la vida. Aneu a fer un esmorzar de forquilla i deixeu-vos anar, mengeu tot el què us plagui i deixeu-vos seduir per les propostes d’aquests locals que els preparen amb tanta tradició.

Els mítics locals que ofereixen aquest àpat tan singular són la Fonda Europa de Granollers, Can  Roca a Sant Andreu de Barcelona, el Pinotxo de la Boqueria, l’Hispània d’Arenys de Mar, entre molts d’altres que jo mateixa desconec.

S’hauria de fer un d’aquests àpats en cada un d’aquests emblemàtics locals, com a mínim, un cop a la vida.

No fa més d’una setmana, amb un amic panxa contenta, vàrem fer-ne un de memorable al Pinotxo de la Boqueria. A les 11h vam seure a la barra i vàrem endrapar, sense cap mena de complex ni precaució els següents plats:

–         cap i pota
–         callos
–         cigrons saltats amb espinacs
–         un morro de vedella a la planxa
–         mongetes de santa Pau amb xipirons
–         mig xuixo
–         un trosset de tortell
–         dos copes de vi rosat
–         un bombó i un cafè amb llet ben especial

Em podeu dir que sóc un cas especial, que sóc capaç d’endrapar una vaca, si cal, que em dedico a aquest món i és clar…., que estic acostumada.

Sí, sí, em podeu dir el que vulgueu, perquè us puc rebatre tota mena d’arguments, ja que el dimecres a les 11h no era només jo qui endrapava com una homeless deixada anar de nit en una xarcuteria, no. Al meu costat un home relativament jove es cruspia una botifarra de pam amb un tou important de mongetes.

Una mica més enllà, una parella de guiris menjaven unes gambes a la planxa i unes cloïsses al vapor, amb un parell de copes de cava. I perquè jo volia estar pels meus plats i no em vaig fixar en què menjaven els de més enllà, però us asseguro que aquella barra era plena de gom a gom i ningú no prenia només un cafè.

Deixeu-vos seduir per les propostes culinàries que aquests locals us ofereixen, que són l’entelèquia de l’autèntica cuina catalana. L’esmorzar de forquilla és un espai on els menuts hi tenen gran benvinguda: tripes, cap i pota, cervellets, sang i perdiu. Tots els menuts hi caben, però també els llegums, els arrossos, els calamars, el marisc. Bé, de fet, sovint les propostes de l’esmorzar de forquilla són més importants que les dels dinars.

I, un altre dels trets que caracteritzen aquests esmorzars és l’alegria que impera, que domina els locals i, també, el bullici, i també, la generositat de les racions i, també, la satisfacció, i també, la companyia, i també, la tranquil·litat….tan allunyada el croissant i el cafè menjat sense fixar-nos-hi, ràpid, sols, al davant d’un diari o dempeus, o mentre caminem cap a la feina…..

Dues maneres d’esmorzar, d’alimentar-nos. Nosaltres triem!

Encara hi ha esmorzars de forquilla
Josep Maria Espinàs

En català hi ha una expressió de to popular i molt indicativa: esmorzar de forquilla. S’entén perfectament: no un esmorzaret a base d’un suc de taronja i un cafè, o una tassa de llet amb cereals, o unes galetes i xocolata. I tampoc, naturalment, un d’aquests productes dietètics que en una petita barreta masticable inclouen, diuen, tots els ingredients energètics i saludables. Un esmorzar de forquilla és gairebé com un dinar.
Com un dinar dels d’abans, és clar. Per esmorzar, els pagesos mai havien menjat croissants, sinó una botifarra amb mongetes i un vas de vi, o dos.

Gent que era capaç de menjar-se a les nou o a les deu del matí un bacallà amb tomàquet, un arròs a la cassola o un plat de carn d’olla. I el cafè i el carajillo, és clar.
Els temps han canviat. Ara ja no s’hi atura la gent que va de pas.

Avui dia no hi ha tanta gent que esmorzi amb forquilla com abans. Es necessita temps i es necessita calma. Però encara s’hi presenta algú a compartir el sòlid esmorzar amb les mestresses. No per agafar forces per fer camí, sinó perquè els agrada el luxe de fer un bon tec i pensen que mai és massa aviat per fer-lo.
L’esmorzar de forquilla és una tradició pagesa i, per tant, es va perdent. Però mentre hi hagi algú amb molta gana a les deu del matí, i algú disposat a cuinar quan encara és fosc…

Anuncis
%d bloggers like this: