Deixa un comentari

Can Met de Mieres


Avui com sempre ens hem llevat ben d’hora i hem fet parada i fonda a can Met de Mieres.
A tres quarts de nou encara estava tancat i assegut davant la porta l’avi de can Met, sense haver de demanar-li ja ens ha avançat: -Ara! ara obrim.
Ja hi havia cua, no érem els primers, en aquest quart d’hora ens hem reunit una vintena de pafarts esperant que al campanar de Sant Pere toquessin les nou.
Puntualment, a l’últim toc, l’avi ha aixecat la paradeta i -Ja podeu anar passant, d’un amb un.

El temps de seure s’ha omplert el local d’una clientela ben poc ortodoxa, nosaltres, els locals, els passavolants, els habituals, motards, ciclistes, xicotes, famílies amb nens… No es coneixia aquesta dèria per esmorzar des de la Gran Depressió.
Ens ha rebut la Fina, un nervi de dona; tota sola ha distribuït el personal, ha explicat el menú i ha començat a servir esmorzars. Tot sense aturar-se ni un instant, fent els cometaris de passada i amb un control total de la situació.
Hem esmorzat molt correctament i molt bé de preu carn a la  brasa i tripes. Això si, en aquest entorn divers i festiu de ritme intens, tant per les anades i vingudes de la Fina, com pel xivarri de la parròquia, que només s’ha esmorteït quan tothom a tingut el plat a taula i que ha tornat a l’hora del cafè.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: