1 comentari

Ginebre, ginebró, ginebra


Ahir vespre varem poder assaborir, al bar L’Abadia de Sant Joan de les Abadesses, un tast de gintònics, organitzat per en Jose Alguacil @cansalada i impartit per en Jordi Millán de @GintonicCat.
Un tast de ginebres, tòniques i la seva combinació en una vetllada distreta i didàctica que ens permetrà valorar molt més aquesta beguda que tant de moda s’ha posat. Això si, aquest gran reedescobriment del gintònic només a estat a Catalunya i España. Però, alerta! El trending són els vodkas.

Us presento la breu història del gintònic explicada per Gintònic.cat

Per conèixer l’origen del gintònic ens hem de situar a l’Índia del segle XIX. En aquella època, els colons britànics per evitar agafar la malària prenien quinina com a medicina preventiva. Preparaven una barreja amb quinina extreta dels arbres de la febre, aigua i aromatitzants. Més tard, van substituir l’aigua per la soda, per fer-la més digerible. Aquesta barreja era anomenada Indian Water Tònic. Finalment, vist que la barreja era tant extremadament dolenta, van començar afegir-hi l’alcohol que havien portat de la seva terra, la ginebra. I és en aquest moment que neix el Gintònic. Aquesta barreja, en poc temps va passar de ser una medicina preventiva a una beguda refrescant i social i, ja a l’any 1870, la mescla d’Indian Water tònic amb ginebra era més que coneguda. Actualment, és una de les begudes més conegudes i consumides i la podem trobar a qualsevol bar on anem. El gintònic es pot preparar d’infinites maneres. No obstant això, un gintònic, tot i la senzillesa aparent de la seva preparació, pot variar moltíssim en funció de qui i com hagi estat elaborat. I és que un gintònic ben fet pot ser una meravella per al paladar, però un gintònic mal preparat es convertirà en un combinat vulgar, alcoholitzant i imbevible.

Història de la ginebra

L’origen de la ginebra es remunta al s.XVI, quan un Catedràtic de medicina de la Universitat de Leiden (Holanda) elabora per primera vegada un producte anomenat Jenever, que ell recepta com a diürètic. Així doncs, podem afirmar que la ginebra neix a Holanda i agafa popularitat gràcies a l’expansió comercial dels holandesos durant els segles XVI i XVII. Va ser en les múltiples guerres contra els habitants de la zona que els soldats anglesos van conèixer aquest beuratge i li van escurçar el nom: ells l’anomenaven GIN. És des d’aquest moment, els anglesos van començar a elaborar la seva pròpia ginebra. No obstant això, a Anglaterra, en aquell moment, era una beguda poc elegant ja que estava de moda el Brandy francès. Més tard, l’any 1688, l’holandès Guillem d’Orange s’erigí rei d’Anglaterra, i un dels seus primers dictàmens fou el de prohibir la importació d’un gran nombre de begudes estrangeres -entre elles el Brandy Francès. Això va incrementar l’interès per la ginebra, i d’aquesta manera, doncs, és quan els anglesos comencen a destil·lar el beuratge, tant de forma legal com il•legal. És, també, quan el seu consum creix d’una forma desmesurada convertint-se en beguda nacional. L’any 1736, el parlament aprovà la Llei de la Ginebra (Gin Act) amb l’objectiu d’intentar controlar la venta indiscriminada de la beguda, però, tot i així, segueixen existint al país moltes destil·leries il·legals. Aquesta llei –tal i com va passar segles més tard a Amèrica amb la llei seca-, va ser un autèntic fracàs, ja que va donar origen a un gran comerç clandestí i amb productes de molt baixa qualitat. D’altra banda, l’any 1800, els oficials de la Marina Real i la Marina mercant Anglesa van introduir els seus costums i hàbits de veure ginebra als diversos ports on paraven amb els seus vaixells, contribuint així a popularitzar aquesta beguda arreu del món. Actualment, doncs, la Ginebra es troba entre les begudes més venudes del món i després del whisky i el Vodka és la que compta amb un consum més elevat.

Història de la tònica

Originàriament, la tònica era una beguda que només estava composta per aigua amb gas i una gran quantitat de quinina. Els efectes medicinals de la quinina van fer que aquest aromatitzant amarg s’afegís a la beguda per obtenir una medicina contra la malària. Per tant, no és d’estranyar que el consum d’aquesta beguda sigui originari del sud d’Àsia i Àfrica, on aquesta malaltia és endèmica. Avui en dia, però, la majoria de tòniques que trobem al mercat contenen menys quantitat de quinina i com a conseqüència són menys amargues. A més, la tònica que nosaltres coneixem no només conté aigua amb gas i quinina, sinó que també s’hi afegeixen edulcorants. Des de 2005, han començat a aparèixer al mercat un nou tipus de tòniques: les anomenades tòniques Premium. Aquest tipus de beguda fa èmfasi en l’ús de quinina natural, aigües de manantials i edulcorants naturals per tal d’aconseguir tòniques de molta més qualitat que permetin la seva combinació amb les ginebres Premium que ja fa anys estan al mercat.

http://www.gintonic.cat/

facebook.com/gintonic.cat

Advertisements

One comment on “Ginebre, ginebró, ginebra

  1. Moltes gràcies per aquest fantàstic post. Una abraçada i fins aviat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: