Deixa un comentari

Les arengades


Recordo que fa uns anys, un bon amic i membre de la junta de la Unió Excursionista volia que als esmorzars que organitzàvem donéssim arengades als caminadors, intentava canviar el menú i recuperar aquesta delicatessen. Em sap greu dir que no li varem fer massa cas i varem continuar oferint ingents plats de colesterol, llangonisseta, cansalada, botifarra negre. Pel nostre descàrrec diré que aquest munt de calories ja es cremava a l’excursió, tot i que cal reconèixer que les arengades són més saludables, sinó tens la pressió alta, i més econòmiques; però fan venir set i se’n ha de recomenar un consum responsable.

La roda d’arengada a passat a ser un element decoratiu que sovint acumula pols i agafa un color poc atractiu a les botigues de pesca salada. Tradicionalment les arengades es disposaven en caixes circulars de fusta, actualment ja en trobem d’envasades al buit.

Les arengades són una menja que ha patit un oblit gastronòmic i un desprestigi social, possiblement perquè recordaven els anys de gana de la postguerra civil quan se’n consumien moltes pel seu baix preu i perquè no es feien malbé, era menjar de pobres i arribaren a ser considerar ordinàries.

L’arengada és una sardina conservada en salmorra i premsada que no s’ha de confondre amb l’areng. Les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment com civils o guàrdies civils, potser perquè es menjaven per parelles. L’arengada fresca és la sardina passada per sal només uns dies perquè deixi anar l’aigua.

Per escatar una arengada d’una manera pràctica i rustica s’embolica amb paper de diari, es posa al muntant d’una porta i es tanca perquè la pressió al aixafar-la, separi la pell de la carn. Alhora de menjar-les, el més habitual és l’arengada crua amb pa torrat i un raig d’oli d’oliva. També es poden fer a la brasa o fregides. S’acostuma a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, amb escalivada, pa amb tomàquet, raïm, etc. També se’n pot fer una amanida fent la sardina a tires.

Les arengades han donat lloc a moltes dites i frases fetes:
Val més ser cap d’arengada que cua de rajada
No caguis arengades que són salades
Bròquil i arengada, menjar que a tots agrada
Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: