Deixa un comentari

El Ball dels Pabordes


S’acaba la Festa Major de Sant Joan de les Abadesses i un any més el Ball dels Pabordes ha emocionat els santjoanins i forasters que ens han volgut acompanyar. El dissabte el ball va ser presidit per l’Honorable Sr. Lluí Recoder i Miralles, Conseller de Territori i Sostenibilitat.

Ahir diumenge, en finalitzar el ball, el Sr. Lluís Puig i Gordi, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, conjuntament amb el Sr. Antoni Baulida i Casadellà, director de Serveis Territorials de Cultura a Girona, varen lliurar el diploma que l’acredita com a Element Festiu Patrimonial d’Interès Nacional, incloent-lo així, en el catàleg de Patrimoni Festiu de Catalunya.

El ball dels Pabordes és interpretat a la plaça Major de Sant Joan de les Abadesses durant la Festa Major del Santíssim Misteri, que s’escau el segon diumenge de setembre, el diumenge a la tarda i el dilluns al vespre. També es balla en comptades ocasions extraordinàries a la vila, amb motius d’actes assenyalats, i encara més excepcionalment fora de Sant Joan. El ball és executat per quatre parelles que vesteixen la indumentària senyorial pròpia.

Prèviament al ball té lloc el passant: els quatre pabordes es reuneixen a la plaça Major i, precedits per la cobla i pel paborde major, es dirigeixen al domicili de cada una de les pabordesses mentre la cobla interpreta la “Marxa de les pabordesses”. Arribats al domicili, el paborde puja a la casa i surt al balcó amb la pabordessa per escoltar la serenata que interpreta la cobla. Una vegada s’ha fet al mateix amb la resta de pabordesses, la comitiva retorna a la plaça Major on són rebuts a la Casa de la Vila.

Tot seguit s’inicia el ball, que consta de quatre parts: salutació, ventalls, alfàbrega i morratxes. Cada part està precedida d’un preludi que consisteix en un passeig al voltant de la plaça en el qual els homes marquen el compàs i les dones els tres temps de cada compàs. Durant la salutació, una de les partsmenys restaurades del ball, els balladors saluden a les autoritats, al poble i finalitza amb la salutació entre paborde i pabordessa. A la segona part, els pabordes obsequien a les pabordesses amb un ventall i a la tercera part, les pabordesses corresponen a l’obsequi dels pabordes amb rams d’alfàbrega. En el darrer ballet, les morratxes, cada paborde fa gala, és a dir, ruixa amb aigua de roses la seva pabordessa, les altres pabordesses i finalment al poble assistent. El ball acaba amb la salutació de comiat.

 Alfàbrega
La millor companya del tomàquet

Alfàbrega

La popular Ocinum basilicum té, gastronòmicament parlant, dues varietats interessants. La de fulla petita, més aromàtica, diguin el que diguin els italians, i coneguda en provençal com a pistou, i la de fulla grossa, que és la preferida per aquells que la denominen basilico. Justament d’Itàlia vénen la majoria de tradicions pujades de to en relació a aquestes fulles. Des de la que aconsella barrejar-la amb el farratge dels animals en el temps de zel, fins a la que afirma que el seu consum allarga el penis. Potser per això, a l’antiga Roma donaven una amanida amb alfàbrega als enamorats enfadats. Amb una afinitat especial pel tomàquet madur, també és un ingredient fonamental del pesto genovès. Cal tenir present que la cocció amb aigua o oli li mata l’aroma i el sabor. Per això cal afegir-la al final de la cocció o, sempre que sigui possible, en cru.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: