Deixa un comentari

Els moixernons


 Moixernons

 40 kg. de moixernons collits per en Josep Rovira (foto), en Cisco Anglada, en Cesc Tor i l’Albert Picart el 06.06.09.

Els moixernons

Els bolets d’olor a farina

El que defineix els moixernons és principalment la seva olor forta i potent a farina, que es pot arribar a sentir a distància. Hi ha diferents bolets que tenen aquesta mena d’olor i gairebé tots són moixernons. El dels moixernons és un grup heterogeni, de bolets que tenen poc a veure els uns amb els altres, però que tanmateix tenen uns determinats trets específics: són bolets de barret, làmines i cama blancs o blanquinosos, massissos, carnosos i de carn compacta, no granulosa, de làmines que baixen més o menys per la cama, i sempre d’olor forta, farinosa i agradable. A la cuina, combina amb gairebé tots els plats (un consell: si trobeu excessiu l’aroma de farina, salteu-los fets a bocins).

El moixernó per excel·lència, el moixernó ver, és un bolet primaveral. Prefereix els espais oberts, els prats, primordialment els de muntanya. Als Pirineus, els moixernons més primerencs poden sortir en zones baixes, vora freixes, entre herba alta. A mesura que avança la temporada aniran pujant prat amunt.

L’activitat del miceli del moixernó marca l’herba del seu voltant. El miceli excreta uns metabòlits peculiars, les hidrofobines. Aquestes substàncies impregnen el terra i impedeixen que absorbeixi aigua. Allà on hi ha miceli actiu, les herbes s’agosten i moren, fet que aprofita el miceli per degradar les arrels i els residus vegetals. A mesura que passa el temps el miceli avança i, lentament, l’herba es recupera. Des de la distància, les moixerroneres, els llocs on es fan moixernons, es veuen com a circumferències o arcs d’herba seca, vorejats per herba més tendra.

Bolets d’aquesta familia
  • Moixernó. Calocybe gambosa
  • Moixernó blanc de tardor. Leucopaxillus giganteus
  • Moixernó blanc de tardor. Leucopaxillus candidus
La imatge

Moixernons

http://www.tv3.cat/pprogrames/cdb/cdbSeccio.jsp?seccio=fitxes&idint=48

Altres noms:
Catalá: Moixernó, Bolet de Sant Jordi ; Moixeró y Moixerró (Pirineus).  
Euskera: Ziza (Baztán, Aézcoa, Basaburúa, Santesteban, Larraun) ; Perretxiko (general), Perrotxiko ; Udaberriko zizazuri, Usun (Roncalés); Maiatxako ziza en Torrano (Ergoiena); Ziza y Susa (Guipúzcoa) ; Susie (Bergara); Susa (Mondragón).
Aragonès : Sisón (alto Gállego), Usón (norte de Zaragoza, Roncal, Hecho, etc), Muchilón, Muxerón, Mojardón
Rioja : Perrochico (general) ; Seta fina, Fina, Seda, Seta de primavera
Castilla : Mansarón, Lansarón (Sistema Ibérico por Soria y Burgos) ; Nazarón (Moncayo); Blanquilla (Palencia) ;
Seta blanca (Cervera de Pisuerga) ; Seta fina, Seta de mayo, Seta del pecu, Seta de Cucu (norte de Burgos).
Cantabria : Cristianu, Hongu cristianu
Astur-leonés : Fungu del rayu, Seta l’rayu, Cucumiellu blancu
Altres: Seta de San Jorge
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: