1 Comentari

Curiositats gastronòmiques de les comarques gironines

Curiositats gastronòmiques de les comarques gironines

1910 Comença la producció industrial de galetes a Camprodon.

1918 Un genial i bohemi pastisser francès, fugint de la fam que assotava Europa després de la I Guerra Mundial, aterra a Girona a l’avui desapareguda Pastisseria Puig i inventa el xuixo.

1919 Arriba el iogurt, es funda Danone, que fins al 1994, en complir els 75 anys, va tenir el domicili social a la Ronda Ferran Puig de Girona.

1943 Lluís Vila i María Reixach fan el viatge de nuvis a Mallorca i tasten unes patates farcides amb carn de xai farcides amb carn de caneló, les incorporen a la carta del seu restaurant d’Olot i neixen les Patates de la Deu, que alguns malanomenen d’Olot, i que la família Reixach també va batejar com a patates d’en (Pere) Bretcha, l’alcalde olotí que els visitava sovint per assaborir-les.

1957 Marketta Shilling, nascuda a Schonova, a l’antiga Txecoslovàquia, s’instal·la a la cala Montjoi, que esdevindrà El Bullí.

1962 Josep Mercader inaugura el Motel Empordà, primer gran santuari de la cuina catalana.

1974 Michelin dona estrelles als restaurants de l’Estat espanyol per primer cop. Amb l’alsacià Jean Louis Neichel ais fogons, el Bulli rep una estrella Michelin, la primera de les comarques gironines.

1987 Obre El Celler de Can Roca, al costat del popular Can Roca.

1992 La Generalitat crea la denominació de qualitat Vedella de Girona.

1993 Creació de la denominació de qualitat Xai de Ramat del Ripollès.

1996 Arriba McDonald’s a les comarques gironines: el 12 juliol a Platja d’Aro, a l’antic bar Ramir, i el dia 19 a Lloret de Mar, amb el primer McAuto.

1997 El Bullí rep la tercera estrella Michelin 1 reneix el prestigi general de la restauració de les comarques gironines.

1998 Celebració dels 150 anys de l’establiment de les caves Mont-Ferrant a Blanes, on es va elaborar, abans que al Penedès, el primer xampany (cava) de l’Estat.

REVISTA DE GlRONA cs. 363 núm. 200 MAIG JUNY 2000

Deixa un comentari

Bar Club Can Pelaio

Avui hem esmorzat a Olot, al Bar Club Can Pelaio, no tenen mandra i obren a les vuit, bona hora per aquests afers; de fet quan hem arribat un dels seus parroquians ja venia de l’hort a fer un repàs i collir alguna cosa per dinar.
Olot encara té molt de poble i de pagès, un bon exemple n’és el programa de Radio Olot Trenquem El Cuc, conduit per en Josep Guix des de fa més de vint-i-cinc anys de forma ininterrompuda, on cada setmana ens posa a l’abast el món de la pagesia arreu de Catalunya.

Avui doncs, ens hem posat d’acord a tastar els pedacets de vedella amb ceps, molt ben cuinats, melosos i saborosos. Abans però, una tapa de ronyons per obrir la gana, tot i que els menuts no acaben sent del gust de tothom, tenien la textura correcta i un punt de picant molt encertat.

foto 1 foto 2

1 Comentari

Les putes receptes de la iaia

Gràcies a la Rosa Peroy he descobert un bloc de receptes de cuina, prou singular, on volen que aprengueu a cuinar d’una puta vegada.
Evidentment, declino tota responsabilitat dels continguts d’aquest web, que el vostre seny us guiï.
Si ja us considereu delicats en la parla i les maneres us aconsello que visiteu Gastropoesia, per exemple, i no cliqueu més avall.

http://lesputesreceptesdelaiaia.wordpress.com

Deixa un comentari

La Fonda Sala d’Olost

Tornem al Lluçanès, a Olost, avui a la Fonda Sala, establiment de reconegut prestigi, un luxe si comptem que aquest any continuen lluint l’estrella Michelin que conserven des de 1992, tot un mèrit.

Ens rep en Toni Sala el cuiner i propietari de la Fonda, que ens fa cinc cèntims de la importància dels productes de proximitat, com els cigrons d’Oristà que ens serveix.
Tot parlant lamenta que al jovent no els agradi els horts, la primera font dels productes frescs de qualitat, són els que conformen amb més personalitat la cuina local; portar un hort pot ser sacrificat però també ho és la seva feina, per les hores de treball i l’exigència que comporta.
“La nostra cuina es basa essencialment en el producte del mercat i de l’entorn immediat, defugint sempre de la sofisticació excessiva sense, però, rebutjar la inventiva ni la subtilesa del tractament concret per cada plat”.

Ens ha servit una bona amanida de ceba i tomàquet, uns peus de porc i unes pilotilles amb cigrons d’Oristà, cafès i copes. És el que té aixecar-se aviat, es pot esmorzar com cal.

  IMG_2676  IMG_2677

1 Comentari

En Jaume Puxeu

Us presento alguns dels plats amb que recentment ens ha obsequiat en Jaume Puxeu, és una petita mostra amb el nostre agraïment per la seva dedicació i generositat.
La seva afició a la cuina el porta a consultar les àvies de Sant Pau de Segúries per tal de recuperar antics plats i velles costums de la cuina de pagès, tot un saber que cal preservar.

Galtes de vedella amb trompetes de la mort Civet de senglar Fetge d'ànec Confit d'ànec amb peres

Deixa un comentari

Bar Pinotxo

Aprofitant una baixada a Barcelona vàrem voler esmorzar al bar Pinotxo del mercat de la Boqueria, la seva fama internacional i les visites d’il·lustres cuiners l’avalen.
Malgrat les incomoditats per la falta d’espai d’aquest petit establiment i la saturació de turistes, la simpatia del Sr. Juanito Bayén l’alma mater del Pinotxo, i la elaboració molt correcta dels productes frescos del mercat el fan recomanable. L’ambient, la gentada, l’exposició dels productes de la Boqueria, els colors i les olors sempre són una experiència agradable.

     IMG_2260

Deixa un comentari

Triomfa un bar de Tarragona on se serveix l’esmorzar en llenceria

A grans problemes, grans solucions. Amb l’arribada de la crisi, la Loli Carrillo, propietària del bar restaurant Eric II al polígon Riuclar, va veure com la seva clientela començava a reduir-se fins a gairebé desaparèixer. «Els clients deixaven de venir perquè no els pagaven les dietes, i les lletres i la resta de despeses s’havien de seguir pagant», recorda la Loli.

Va ser llavors, aviat farà un any, quan la propietària de l’Eric II va tenir la idea d’aprofitar que la major part de la seva clientela és del sexe masculí. «Tots sabem com agraden les cambreres boniques, així que vam pensar: les podríem posar una mica més sexis», explica.
No va ser fàcil trobar les cambreres adients per aquesta tasca tan poc habitual. «Per posar-se un picardies necessites noies que no passin vergonya, que sàpiguen servir taules i que siguin simpàtiques», comenta la Loli, que després de moltes entrevistes i proves va trobar un grup de noies que s’avenen d’allò més.
«El primer dia estava molt nerviosa perquè m’havia de vestir així, i a més a més mai no havia fet de cambrera», recorda la Daniela Villa, «però al final em vaig concentrar més en el que havia de fer com a cambrera que no pas en com anava vestida. De seguida em vaig oblidar de la llenceria i més amb les companyes que m’ajudaven i el bon tracte dels clients, que no són gens morbosos».
La Loli admet que el negoci ha millorat molt. Tot i el nou servei, el preu del menjar i les begudes no ha variat i davant d’aquest servei tan eficient cada cop vénen més clients i molts repeteixen. «És un plaer venir, la veritat. Bon servei, bones cambreres i bé de preu», comenta el Francisco García, que admet que van anar a l’Eric II perquè van sentir que es duien a terme aquests esmorzars picants i que, des de llavors, «hem repetit». La Loli admet que aviat haurà de contractar més cambreres —ja en té quatre— i que està pensant a dur a terme espectacles d’entreteniment els dissabtes al matí, moment en què el bar es desborda.

           Les cambreres i la propietària de l’Eric II de Tarragona. Foto: Oriol Montesó.

http://www.naciodigital.cat/delcamp/tarragonadiari/noticia/4535/triomfa/bar/tarragona/se/serveix/esmorzar/llenceria

Oriol Montesó / Tomàs Varga | Actualitzat el 06/03/2014 a les 13:30h NOTICIESTARRAGONA.CAT

%d bloggers like this: